Consells

Els següents consells poden servir per a sentir-nos més segurs i facilitar així la comunicació quan estem davant d’una persona sordcega:

  1. El primer que s’ha de fer sempre és donar a conèixer la nostra presència a la persona sordcega, tocant-li suaument l’espatlla o el braç. Si està concentrada realitzant alguna tasca, esperarem fins que pugui atendre’ns. En el cas que conservi una mica de vista, ens posarem dins el seu camp visual.
  2. A continuació ens hem d’identificar. Diem qui som lletrejant el nostre nom o fent el signe ens representa i pel qual ens coneix. No es convenient jugar a les endevinalles. Encara que ens conegui, hem de comunicar qui som per evitar confusions.
  3. Si duu audiòfon perquè pot entendre’ns, ens dirigirem a ella de manera clara i directa, sempre vocalitzant bé. En aquests casos convé evitar llocs sorollosos.
  4. Si el que conserva és una mica de vista, tractarem de no sortir dels límits del seu camp visual. Pot ser que ens pugui entendre a través de la lectura labial o utilitzant la llengua de signes. Si ens quedem sense recursos, podem escriure en un paper blanc amb lletres grans i amb un retolador negre de punta gruixuda, per aconseguir un millor contrast. Un lloc ben il·luminat farà més eficaç la comunicació.
  5. Hem d’utilitzar el sistema de comunicació més adequat. El nostre interlocutor ens indicarà quin prefereix o coneix millor. Normalment, el dactilològic al palmell i la llengua de signes recolzada són els més estesos entre el col·lectiu sordcec.
  6. Cal tenir paciència, potser al principi costa una mica tenir una comunicació fluïda, però amb la pràctica ens anirem familiaritzant amb el sistema escollit i l’eficàcia en la comunicació augmentarà.
  7. Dins d’una conversa entre vàries persones, hem de fer d’intèrpret de llengua de signes i indicar quan té el torn de paraula la persona sordcega a la que s’acompanya. Així com informar-la de qui està parlant cada vegada.
  8. No ens hem d’oblidar mai d’acomiadar-nos. Si hem de sortir un moment, se li diu i es deixa la persona sordcega en un lloc còmode i segur. No és aconsellable deixar-la sola en un lloc desconegut.
  9. En desplaçaments, durant els quals se’ls està guiant, s’ha de deixar que s’agafin a nosaltres, normalment per damunt del colze o per l’espatlla, per seguir millor els nostres moviments. Mai han d’anar per davant nostre. Durant el trajecte, s’ha d’informar amb signes convinguts de qualsevol canvi de nivell com escales, rampes, voreres, etc.
  10. Se li ha de transmetre sempre la informació ambiental, tant acústica com visual, i si hi ha alguna cosa que ens sembla interessant i que pot tocar, sempre mirar de mostrar-li.
  11. Finalment, recordar que sempre comunicar-nos amb una persona sordcega vol dir parlar amb ella, per tant oblidar prejudicis i mirades alienes.