27 i 28 d’abril Assemblea Nacional d’ASOCIDE a Madrid

CRÒNICA D’UN CAP DE SETMANA EXCEPCIONAL

Aquest és el relat dels fets viscuts entre el 25 i el 28 d’abril de 2013 a Madrid.

Dijous a la tarda vam viatjar en l’AVE BCN-Madrid i la capital ens va rebre amb un clima molt agradable. Anem en taxi al bonic hotel, ens registrem i pugem a l’habitació. En arribar a l’habitació em vaig sentir molt nerviós ja que no veia res i no m’orientava, però amb l’ajuda de la meva GI em vaig anar asserenant i ja vam baixar per retrobar-nos amb els altres companys de la JD.
El sopar va ser exquisit i tots em van animar i em van ajudar a oblidar els nervis anteriors. Després del sopar parlem una mica i ja ens retirem a dormir ja que l’endemà teníem una jornada que ja es preveia de llarga durada.
Durant aquest cap de setmana jo feia servir uns vidres foscos en les meves ulleres graduades, però la graduació és per visió de lluny i aquest fet ha tingut una gran influència en tot el cap de setmana ja que veia bé la taula presidencial però bastant malament al meu GI quan em traduïa a LSC o LSE recolzada.
La trobada amb la JD va transcórrer segons estava previst, moltes hores i en conseqüència meus ulls cada vegada més cansats gairebé sense veure res.

Va arribar la jornada de l’Assemblea General i a la tarda van venir dues convidades de luxe, Teresa Palahí i Patricia Sanz que van ser testimonis del debat del problema sorgit amb la candidatura de Frank Trigueros que ens va obligar a una votació extra amb el consegüent cansament per a tots.
Després d’un breu descans passem a sopar. En aquest sopar vaig estar parlant amb un sordcec de Melilla i la seva dona que portava un Hiyad, cosa que em van causar una gran impressió, i també vaig conèixer una dona sordcega del País Basc, en resum m’ho vaig passar divinament. Després ja em vaig retirar a l’habitació l’entorn ja tenia memoritzat i controlat.
Va començar la sessió del diumenge amb les eleccions, que va guanyar el Frank, i per tant tu et converties en ex president. Jo no sé el que senties en aquell moment però m’ho imagino, jo a distància no parava d’observar.
Va arribar el moment del teu HOMENATGE i es van acostar totes les DTs amb els seus exquisits regals, destacant la placa en Braille d’ASOCIDE NACIONAL. Em va arribar el torn de parlar amb unes espontànies paraules, em vaig acostar i ens vam fondre en una llarga i càlida abraçada i et vaig agrair el tracte rebut tots aquests anys i la paciència demostrada, també et vaig dir que em feia mal i em fa mal la teva retirada per motius de salut, ja que tots dos tenim la mateixa edat, però em consola el saber (perquè et conec) que tu i jo mai deixarem de treballar d’una o altra forma per millorar la qualitat de vida de les persones sordcegues i ja em vaig retirar prometent aquest relat. Vaig baixar de l’estrada després d’abraçar-me amb la Juani i després em vaig abraçar amb tot el que es va creuar mentre les meves llàgrimes entelaven les ulleres i no em deixaven veure.
Quan va arribar l’hora de marxar a Atocha em va saber molt greu no poder acomiadar-me de tots i en especial dels que m’han ajudat tant, des d’aquí els dono les gràcies de cor.
Ah, oblidava comentar  que la JD t’ha nomenat President d’Honor, un reconeixement més que merescut.
Aquest relat et serà enviat per email i publicat a FB.
José Buscató DT d’ASOCIDE CATALUNYA i President de l’Associació de Sordcecs de Catalunya.
Barcelona, ​​29 abril 2013