27 i 28 d’abril Assemblea Nacional d’ASOCIDE a Madrid

CRÒNICA D’UN CAP DE SETMANA EXCEPCIONAL

Aquest és el relat dels fets viscuts entre el 25 i el 28 d’abril de 2013 a Madrid.

Dijous a la tarda vam viatjar en l’AVE BCN-Madrid i la capital ens va rebre amb un clima molt agradable. Anem en taxi al bonic hotel, ens registrem i pugem a l’habitació. En arribar a l’habitació em vaig sentir molt nerviós ja que no veia res i no m’orientava, però amb l’ajuda de la meva GI em vaig anar asserenant i ja vam baixar per retrobar-nos amb els altres companys de la JD.
El sopar va ser exquisit i tots em van animar i em van ajudar a oblidar els nervis anteriors. Després del sopar parlem una mica i ja ens retirem a dormir ja que l’endemà teníem una jornada que ja es preveia de llarga durada.
Durant aquest cap de setmana jo feia servir uns vidres foscos en les meves ulleres graduades, però la graduació és per visió de lluny i aquest fet ha tingut una gran influència en tot el cap de setmana ja que veia bé la taula presidencial però bastant malament al meu GI quan em traduïa a LSC o LSE recolzada.
La trobada amb la JD va transcórrer segons estava previst, moltes hores i en conseqüència meus ulls cada vegada més cansats gairebé sense veure res.

Va arribar la jornada de l’Assemblea General i a la tarda van venir dues convidades de luxe, Teresa Palahí i Patricia Sanz que van ser testimonis del debat del problema sorgit amb la candidatura de Frank Trigueros que ens va obligar a una votació extra amb el consegüent cansament per a tots.
Després d’un breu descans passem a sopar. En aquest sopar vaig estar parlant amb un sordcec de Melilla i la seva dona que portava un Hiyad, cosa que em van causar una gran impressió, i també vaig conèixer una dona sordcega del País Basc, en resum m’ho vaig passar divinament. Després ja em vaig retirar a l’habitació l’entorn ja tenia memoritzat i controlat.
Va començar la sessió del diumenge amb les eleccions, que va guanyar el Frank, i per tant tu et converties en ex president. Jo no sé el que senties en aquell moment però m’ho imagino, jo a distància no parava d’observar.
Va arribar el moment del teu HOMENATGE i es van acostar totes les DTs amb els seus exquisits regals, destacant la placa en Braille d’ASOCIDE NACIONAL. Em va arribar el torn de parlar amb unes espontànies paraules, em vaig acostar i ens vam fondre en una llarga i càlida abraçada i et vaig agrair el tracte rebut tots aquests anys i la paciència demostrada, també et vaig dir que em feia mal i em fa mal la teva retirada per motius de salut, ja que tots dos tenim la mateixa edat, però em consola el saber (perquè et conec) que tu i jo mai deixarem de treballar d’una o altra forma per millorar la qualitat de vida de les persones sordcegues i ja em vaig retirar prometent aquest relat. Vaig baixar de l’estrada després d’abraçar-me amb la Juani i després em vaig abraçar amb tot el que es va creuar mentre les meves llàgrimes entelaven les ulleres i no em deixaven veure.
Quan va arribar l’hora de marxar a Atocha em va saber molt greu no poder acomiadar-me de tots i en especial dels que m’han ajudat tant, des d’aquí els dono les gràcies de cor.
Ah, oblidava comentar  que la JD t’ha nomenat President d’Honor, un reconeixement més que merescut.
Aquest relat et serà enviat per email i publicat a FB.
José Buscató DT d’ASOCIDE CATALUNYA i President de l’Associació de Sordcecs de Catalunya.
Barcelona, ​​29 abril 2013

Jornades sobre la Dona Sordcega

No hi ha imatges en aquesta galeria.

Dia Internacional de les Persones Sordcegues

Vaig arribar molt aviat a l’ONCE, en part pels nervis i en part per reconèixer l’entorn de la sala de juntes.

No van trigar a venir els responsables de l’acte, en primer lloc Manel Eiximeno (CRE) responsable de la organització de la jornada; també la secretària de protocol Silvia Rodriguez, i per descomptat, la nostra secretària i coordinadora Rosa Cantos.

A les 12h comença l’acte, parla en primer lloc el Sr Xavier Grau DT d’ONCE a Catalunya, després arriba el meu torn i recolzat per la meva GI Andrea faig la meva ponència amb bastants nervis, algun que un altre error, molt emocionat. Un cop finalitzada meva intervenció, torno al meu lloc, i tot seguit, una excel.lent intervenció de la gerent de FOAPS Esther Requena; després intervé Candelaria Hernádez (PESZ) que presenta un vídeo d’una classe de braille amb les germanes sordcegues Anna i Neus Vila de Bigues i Riells. A continuació, és el torn de Javier García, sordcec de 15 anys implantat i amb Síndrome d’Usher de tipus I, molt agradable la seva intervenció. Finalment i en representació del conseller José Luis Cleries que no ha pogunt venir, intervé Carmela Fortuny directora de l’ICASS amb una molt encertada explicació i amb un gran suport al nostre col·lectiu.

Un cop tancat l’acte, al hall es fa un aperitiu amb cava i es continua parlant i gaudint de la jornada, fins que a una hora prudencial ens retirem a casa, molt contents i feliços.

Moltes gràcies ONCE, FOAPS, ASOCIDE CATALUNYA, amb les vostres mans podem!

Dia de l’ONCE a Montserrat

El passat diumenge 17 de juny es celebrava el dia de l’ONCE a Montserrat.  ASOCIDE CATALUNYA  va estar representada pel seu DT José Buscató.

Ens reunim todo el grup de cecs molt d’hora a la porta de la DT d’ONCE Barcelona.  Després d’una petita espera, per fi pugem a l’autocar que ens va portar des de Barcelona al cremallera de Montserrat. Durant el trajecte en autocar, ens van donar una molt bonica samarreta amb dibuix i frases del dia de l’ONCE 2012, i també instruccions, adhesiu i entrada al cremallera, tot molt controlat i organitzat.

Un cop arribem a Montserrat, ja tocava esmorzar, entrem en una zona delimitada per a socis d’ONCE i els seus acompanyants, i allà mengem un boníssim entrepà.

Després temps lliure fins les 11h, que tocava missa. Esperem passejant i quan entrem a la missa ja no hi havia lloc, així que ens acomodem com podem. Després de la missa, a les 12h, tocava sardanes i gegants.

Jo em vaig animar i vaig participar en una sardana, em vaig divertir molt!

Després temps lliure fins l’hora de dinar.  Per menjar vam haver de baixar moltes escales, hi havia molta gent i va haver d’esperar força estona. Però al final el servei i el menjar eren molt bons.

Després alguns parlaments, sortejos, ball i començar el camí invers per tornar a Barcelona on arribem ben entrada la tarda; cansat, però molt satisfet i agraït a ONCE i al meu voluntari Enrique.

Visita al Poble Espanyol

Érem un grup molt nombrós, format per sordcecs, DT, Rosa com a coordinadora, acompanyants, GI. voluntaris, alumnes del curs, etc.

Vam quedar com sempre a la porta d’ONCE i vam anar a la parada de l’autobús, esperem una mica, sota un sol de justícia, i després envaïm l’autobús fins arribar al Poble Espanyol, on iniciem la visita per les diferents zones a imatge i semblança de les comunitats d’Espanya. Tot molt interessant i molt ben explicat i guiat pels alumnes novells.

Un cop finalitzada la visita, vam fer el camí invers per tornar a ONCE, on alguns es van quedar a dinar.

És molt important aquest tipus de sortides que uneixen les visites amb les pràctiques d’alumnes amb poca experiència.

Moltes gràcies a tots per tan bona sortida, en volem més!

Visita al Museu del FC Barcelona i Camp Nou

Aquesta és la crònica d’una jornada excepcional!

Ens vam reunir a la porta de l’ONCE el dissabte 2 de juny i érem un grup molt nombrós de 41 persones, entre sordcecs. GI. nostra secretària i coordinadora Rosa, alumnes en pràctiques, voluntaris, etc.i ràpidament vam anar a la parada de l’autobús 157 que ens havia de portar al Camp Nou, després d’una llarga espera per fi va venir i l’envaïm totalment. Ja al Museu, ens van facilitar les 41 invitacions i per fi vam conèixer a la simpàtica Laura, la nostra guia per totes les instal · lacions. La Laura ens va anar portant per espais que no estan oberts al públic, però si per a nosaltres, recordo amb emoció la zona presidencial, La Llotja, vestuaris, sala de premsa, cabines de ràdio, túnel d’accés al camp amb la capella de la Mare de Déu de Montserrat, banquetes local i visitant, després vam pujar a les grades i la sorpresa final va ser poder fer fotos i tocar la Copa del Rei.

La veritat és que va ser un caos total de rialles i empentes i fotos i més fotos, va ser com la traca final.

El que subscriu encara li quedaven ganes per anar a comprar a la botiga del Barça i així ho vaig fer acompanyat per la meva GI Marta (gràcies per la paciència). A la botiga hi havia una gran quantitat de gent i no sabia què comprar; al final vaig optar per una gorra oficial de color blau, ja que no m’aclaria amb les samarretes.

Sortim fora i Marta va sentir que la cridaven i era la guia Laura del Camp Nou, que caiguda del cel ens va acompanyar de nou a la botiga a comprar, ara sí, la samarreta somiada, la de MESSI!

Sortim amb el tresor i ens acomiadem de Laura, donant-li les gràcies i la targeta de visita d’ASOCIDE CATALUNYA, perquè pugui llegir aquesta web i ja directes a un taxi que ens va portar a casa, on vaig arribar feliç com un nen!

Moltes gràcies a tots els que han fet possible aquesta jornada inoblidable!

Em queda ja només donar el meu enorme agraïment al Futbol Club Barcelona per totes les atencions rebudes, abans, ara i sempre: Visca Barça!

Convivències entre socis d’ASOCIDE CATALUNYA a Tossa de Mar (Costa Brava)

Els passats 26, 27 i 28 de maig vam realitzar per fi les convivències anuals a la bonica població de Tossa de Mar.

Aquesta vegada el grup era més reduït, però no per això menys animat.

El grup estava format per sordcecs, GI, alumnes en pràctiques, familiars, DT, Rosa coordinadora, etc.

Sortim bastant puntuals en autocar des de la porta d’ONCE a Barcelona i anem directes a Hostalrich on amb un guia professional vam visitar la fortalesa. Després vam anar ja a l’hotel, molt acollidor, amb SPA i piscina exterior. A la tarda tenim temps
lliure i alguns ens animem a provar la zona de SPA i altres passegen per la ciutat. A la nit temps lliure per xerrar o bé ja anar a dormir.

Diumenge al matí passeig en barco amb fons de vidre per visitar coves i cales marines. Seguidqment vam pujar a un trenet que ens va portar a visitar el castell de Tossa, aquesta activitat em va encantar!

A la tarda temps lliure, i la majoria vam anar a la piscina exterior, ja que feia  molt bon temps. Tots a les gandules fins que el nostre DT s’aixeca i amb alumne es fica a la pisicina i dóna l'”ordre” de “tots a l’aigua” i així ho vam fer,  disfrutant d’un relax total.

Després a sopar, on es va fer lliurament als socis de diversos regals.

Fi de la jornada? No, encara sortim a prendre un gelat fins que el DT aconsella tornar a l’hotel i descansar.

Dilluns al matí a Platja d’Aro en autocar, temps lliure per a compres, i després a dinar a un restaurant de la localitat, Després tornada a Barcelona on vam arribar molt feliços i agraïts per tan bon cap de setmana.

Des d’aquí vull agrair el treball i la fantàstica actitud dels alumnes en pràctiques …. MOLTES GRÀCIES I A SEGUIR AIXÍ!

Cap de Setmana a Andorra!

Ens vam reunir a la porta de ONCE el divendres 16 de desembre i el grup era realment gran, en total 29 persones entre sordcecs, GI, alumnes del cicle formatiu CEIR, acompanyants, familiars, el nostre DT i la Rosa, secretària i fotògrafa.

Sortim sense retard en autocar i en marxa cap a Andorra fent una parada a meitat de camí. Arribem a Andorra  sobre les 21h, morts de fam, i anem directes a sopar. Després de sopar vam anar al bar de l’hotel on els més resistents es van quedar a parlar una mica i el nostre DT se’n va anar a dormir aviat, molt cansat.

L’endemà ens llevem ben aviat per pujar a l’autocar que ens va portar a Llívia, poble famós per tenir la Farmàcia més antiga d’ Europa, però mala sort perquè estava tancada per reformes. La neu caient, ens vam ficar en euna espècie de pastisseria-bar. Després una altra vegada a l’autocar per anar a un restaurant de Puigcerdà i donar bon compte d’un arròs muntanyès , rotllet vedella amb bolets, profiterols, cafè … el que es diu un menú light.

Un cop acabada la sobretaula més autocar per tornar a l’hotel i dividir-nos en dos grups, uns als banys de Caldea i altres a passejar i de botigues.

Després a l’hotel ia sopar i després de sopar parlaments del DT i de Carlos Martínez i després a dormir o bé quedar una estona més.

L’endemà autocar i trasllat a un centre comercial, més aviat atapeït de gent per fer les ultimes compres i ja una altra vegada tornada a Barcelona, ​​però abans,  ens paren a la duana! Puja el policia, es troba de cara amb el nostre gos -guia i es baixa, deixant-nos continuar viatge fins a Barcelona. Petons i petons de comiat i promeses de repetir i ganes de veure les fotos.

La veritat és que va estar genial i nosaltres els sordcecs agraïm a tots: a ASOCIDE, a ONCE, als GI, alumnes, etc l’oportunitat de tenir aquest tipus de vivències.

MOLTES GRÀCIES A TOTS I BON NADAL