Mes: juny de 2012

Vaig arribar molt aviat a l’ONCE, en part pels nervis i en part per reconèixer l’entorn de la sala de juntes.

No van trigar a venir els responsables de l’acte, en primer lloc Manel Eiximeno (CRE) responsable de la organització de la jornada; també la secretària de protocol Silvia Rodriguez, i per descomptat, la nostra secretària i coordinadora Rosa Cantos.

A les 12h comença l’acte, parla en primer lloc el Sr Xavier Grau DT d’ONCE a Catalunya, després arriba el meu torn i recolzat per la meva GI Andrea faig la meva ponència amb bastants nervis, algun que un altre error, molt emocionat. Un cop finalitzada meva intervenció, torno al meu lloc, i tot seguit, una excel.lent intervenció de la gerent de FOAPS Esther Requena; després intervé Candelaria Hernádez (PESZ) que presenta un vídeo d’una classe de braille amb les germanes sordcegues Anna i Neus Vila de Bigues i Riells. A continuació, és el torn de Javier García, sordcec de 15 anys implantat i amb Síndrome d’Usher de tipus I, molt agradable la seva intervenció. Finalment i en representació del conseller José Luis Cleries que no ha pogunt venir, intervé Carmela Fortuny directora de l’ICASS amb una molt encertada explicació i amb un gran suport al nostre col·lectiu.

Un cop tancat l’acte, al hall es fa un aperitiu amb cava i es continua parlant i gaudint de la jornada, fins que a una hora prudencial ens retirem a casa, molt contents i feliços.

Moltes gràcies ONCE, FOAPS, ASOCIDE CATALUNYA, amb les vostres mans podem!

El passat diumenge 17 de juny es celebrava el dia de l’ONCE a Montserrat.  ASOCIDE CATALUNYA  va estar representada pel seu DT José Buscató.

Ens reunim todo el grup de cecs molt d’hora a la porta de la DT d’ONCE Barcelona.  Després d’una petita espera, per fi pugem a l’autocar que ens va portar des de Barcelona al cremallera de Montserrat. Durant el trajecte en autocar, ens van donar una molt bonica samarreta amb dibuix i frases del dia de l’ONCE 2012, i també instruccions, adhesiu i entrada al cremallera, tot molt controlat i organitzat.

Un cop arribem a Montserrat, ja tocava esmorzar, entrem en una zona delimitada per a socis d’ONCE i els seus acompanyants, i allà mengem un boníssim entrepà.

Després temps lliure fins les 11h, que tocava missa. Esperem passejant i quan entrem a la missa ja no hi havia lloc, així que ens acomodem com podem. Després de la missa, a les 12h, tocava sardanes i gegants.

Jo em vaig animar i vaig participar en una sardana, em vaig divertir molt!

Després temps lliure fins l’hora de dinar.  Per menjar vam haver de baixar moltes escales, hi havia molta gent i va haver d’esperar força estona. Però al final el servei i el menjar eren molt bons.

Després alguns parlaments, sortejos, ball i començar el camí invers per tornar a Barcelona on arribem ben entrada la tarda; cansat, però molt satisfet i agraït a ONCE i al meu voluntari Enrique.

Érem un grup molt nombrós, format per sordcecs, DT, Rosa com a coordinadora, acompanyants, GI. voluntaris, alumnes del curs, etc.

Vam quedar com sempre a la porta d’ONCE i vam anar a la parada de l’autobús, esperem una mica, sota un sol de justícia, i després envaïm l’autobús fins arribar al Poble Espanyol, on iniciem la visita per les diferents zones a imatge i semblança de les comunitats d’Espanya. Tot molt interessant i molt ben explicat i guiat pels alumnes novells.

Un cop finalitzada la visita, vam fer el camí invers per tornar a ONCE, on alguns es van quedar a dinar.

És molt important aquest tipus de sortides que uneixen les visites amb les pràctiques d’alumnes amb poca experiència.

Moltes gràcies a tots per tan bona sortida, en volem més!

Aquesta és la crònica d’una jornada excepcional!

Ens vam reunir a la porta de l’ONCE el dissabte 2 de juny i érem un grup molt nombrós de 41 persones, entre sordcecs. GI. nostra secretària i coordinadora Rosa, alumnes en pràctiques, voluntaris, etc.i ràpidament vam anar a la parada de l’autobús 157 que ens havia de portar al Camp Nou, després d’una llarga espera per fi va venir i l’envaïm totalment. Ja al Museu, ens van facilitar les 41 invitacions i per fi vam conèixer a la simpàtica Laura, la nostra guia per totes les instal · lacions. La Laura ens va anar portant per espais que no estan oberts al públic, però si per a nosaltres, recordo amb emoció la zona presidencial, La Llotja, vestuaris, sala de premsa, cabines de ràdio, túnel d’accés al camp amb la capella de la Mare de Déu de Montserrat, banquetes local i visitant, després vam pujar a les grades i la sorpresa final va ser poder fer fotos i tocar la Copa del Rei.

La veritat és que va ser un caos total de rialles i empentes i fotos i més fotos, va ser com la traca final.

El que subscriu encara li quedaven ganes per anar a comprar a la botiga del Barça i així ho vaig fer acompanyat per la meva GI Marta (gràcies per la paciència). A la botiga hi havia una gran quantitat de gent i no sabia què comprar; al final vaig optar per una gorra oficial de color blau, ja que no m’aclaria amb les samarretes.

Sortim fora i Marta va sentir que la cridaven i era la guia Laura del Camp Nou, que caiguda del cel ens va acompanyar de nou a la botiga a comprar, ara sí, la samarreta somiada, la de MESSI!

Sortim amb el tresor i ens acomiadem de Laura, donant-li les gràcies i la targeta de visita d’ASOCIDE CATALUNYA, perquè pugui llegir aquesta web i ja directes a un taxi que ens va portar a casa, on vaig arribar feliç com un nen!

Moltes gràcies a tots els que han fet possible aquesta jornada inoblidable!

Em queda ja només donar el meu enorme agraïment al Futbol Club Barcelona per totes les atencions rebudes, abans, ara i sempre: Visca Barça!