DISSABTE 28 DE SETEMBRE DE 2013

08:30 Sortida de Barcelona.

10:30 Arribada a Banyoles, distribució habitacions.
11:15 Xerrada sobre hàbits alimentaris saludables. (Sònia Vila, nutricionista lloc de la xerrada, el mateix Hotel Mirallac).

13:30 Dinar.
16:30 Visita al museu arqueològic.

19:00 Anada al parc de la Draga amb els professionals de l’esport per practicar diferents exercicis físics i assessorament individual.

20:30 Fi de l’activitat i lliure.

21:30 Sopar.
23:00 Passejada per les terrasses de l’estany.

DIUMENGE 29 DE SETEMBRE DE 2013

09:00 Esmorzar.
10:00 Anada al Club Natació Banyoles a practicar piragüisme o bé passeig amb Tirona (pels que no vulguin o no puguin).

12:30 Passeig amb el trenet per Banyoles.

14:00 Dinar.

16:30 Tornada cap a Barcelona.

Fotos del cap de setmana que ens han cedit la Isabel Martínez, l’Ivan Daró i la Susana Rodríguez

« ‹ de 2 › »

Aquesta és la crònica d’un cap de setmana excepcional del 15 al 17 juny 2013.

Ens trobem a la seu d’ONCE Catalunya i érem un gran grup de 31 persones. Després d’una petita espera pugem al nostre flamant autocar i sense parades anem directes al bonic Hotel Papa Luna. En arribar, fem el repartiment d’habitacions i després de deixar les coses a la nostra habitació anem a dinar al self service de l’hotel. A la tarda temps lliure per passejar o anar a la piscina.

A la piscina s’estava de meravella i vaig poder nedar ben vigilat per la meva alumna. En finalitzar el temps pujo a dutxar-me i canviar-me de roba per al sopar i després una mica de tertúlia i a descansar.

El diumenge, després d’esmorzar, vam pujar a l’autocar que ens portaria al Castell de Papa Lluna, on ens esperaven unes rampes de pujada bastant fortes i portàvem a Isabel en cadira de rodes, amb una calor impressionant. Pugem fins al final, fins a la torre més alta de totes i  l’últim tram no era gens accessible, però als sordcecs no ens para res!

Un cop finalitzada la visita al castell pugem a l’autocar que ens porta al restaurant del mateix poble. El menjar és exquisit en una sala reservada per a nosaltres.

Després de dinar vam pujar a l’autocar que ens va portar al poble de la Vall d’Uixó on hi ha el riu subterrani més gran d’Europa i navegable.

Vam pujar a una barca moguda a l’estil Venècia i amb la pecualiaritat que el sostre de la cova no era d’altura fixa i a cada moment la meva alumna Laura baixava el cap fins a l’alçada dels genolls mentre jo anava fent broma amb l’Anna i amb tots en general. Després d’una estona va tocar desembarcar i seguir a peu per la cova que seguia tenint el sostre d’alçada reduïda i calia doblegar l’esquena fins als genolls, una caminada esgotadora molt bén guiada pels alumnes / as.

Després vam tornar a l’hotel per canviar-nos de roba i sopar, i després de sopar reunió d’avaluació i sortida nocturna a prendre un gelat.

L’endemà dilluns fer les maletes i temps lliure per comprar i després a dinar a l’hotel i per la tarda retorn a Barcelona on vam arribar feliços i agraïts

Ahir 12 de maig de 2013 es va celebrar a Monserrat la 19ª Diada de l’ONCE, també el 75è aniversari de la seva existència,  i el 25è de la Fundació ONCE. La nostra associació, ASOCIDECAT, va ser-hi present i aquest és el relat de la jornada.
Ens presentem a la DT d’ONCE a Barcelona i després de solucionar un petit contratemps vam començar el viatge fins a la muntanya de Montserrat.
En arribar ens va rebre un assolellat dia primaveral i després d’un petit descans vam entrar al Monestir de Montserrat i prenem seient en els bancs reservats per tots nosaltres.
La Missa és espectacular, amb uns cors que posaven la pell de gallina.
En acabar, vam ser rebuts per l’Abat del Monestir, al qual vaig poder saludar i explicar breument qui era i com és la meva feina, L’Abad és una persona encantadora i em va escoltar amb gran atenció.
A la sortida tocava veure Castellers i els nous gegants que representaven un venedor i una venedora del cupó de l’ONCE.
Un cop acabats aquests actes ens traslladem al restaurant on vam poder degustar un menjar exquisit, amb cava i pastissos commemoratius.
Jo vaig estar assegut prop de persones molt agradable, Diputats del Parlament de Catalunya, i vaig tenir l’honor de saludar a la Sra Neus Munté, Consellera de Benestar Social i Família, així com la directora de l’ICASS, Carmela Fortuny que van estar d’allò més agradables.
Després la Tuna, sorteig i ja comiats per tornar a Barcelona amb el cremallera i l’autocar.
Només em resta agrair a ONCE per donar-me l’oportunitat de viure una diada tan emotiva.

CRÒNICA D’UN CAP DE SETMANA EXCEPCIONAL

Aquest és el relat dels fets viscuts entre el 25 i el 28 d’abril de 2013 a Madrid.

Dijous a la tarda vam viatjar en l’AVE BCN-Madrid i la capital ens va rebre amb un clima molt agradable. Anem en taxi al bonic hotel, ens registrem i pugem a l’habitació. En arribar a l’habitació em vaig sentir molt nerviós ja que no veia res i no m’orientava, però amb l’ajuda de la meva GI em vaig anar asserenant i ja vam baixar per retrobar-nos amb els altres companys de la JD.
El sopar va ser exquisit i tots em van animar i em van ajudar a oblidar els nervis anteriors. Després del sopar parlem una mica i ja ens retirem a dormir ja que l’endemà teníem una jornada que ja es preveia de llarga durada.
Durant aquest cap de setmana jo feia servir uns vidres foscos en les meves ulleres graduades, però la graduació és per visió de lluny i aquest fet ha tingut una gran influència en tot el cap de setmana ja que veia bé la taula presidencial però bastant malament al meu GI quan em traduïa a LSC o LSE recolzada.
La trobada amb la JD va transcórrer segons estava previst, moltes hores i en conseqüència meus ulls cada vegada més cansats gairebé sense veure res.

Va arribar la jornada de l’Assemblea General i a la tarda van venir dues convidades de luxe, Teresa Palahí i Patricia Sanz que van ser testimonis del debat del problema sorgit amb la candidatura de Frank Trigueros que ens va obligar a una votació extra amb el consegüent cansament per a tots.
Després d’un breu descans passem a sopar. En aquest sopar vaig estar parlant amb un sordcec de Melilla i la seva dona que portava un Hiyad, cosa que em van causar una gran impressió, i també vaig conèixer una dona sordcega del País Basc, en resum m’ho vaig passar divinament. Després ja em vaig retirar a l’habitació l’entorn ja tenia memoritzat i controlat.
Va començar la sessió del diumenge amb les eleccions, que va guanyar el Frank, i per tant tu et converties en ex president. Jo no sé el que senties en aquell moment però m’ho imagino, jo a distància no parava d’observar.
Va arribar el moment del teu HOMENATGE i es van acostar totes les DTs amb els seus exquisits regals, destacant la placa en Braille d’ASOCIDE NACIONAL. Em va arribar el torn de parlar amb unes espontànies paraules, em vaig acostar i ens vam fondre en una llarga i càlida abraçada i et vaig agrair el tracte rebut tots aquests anys i la paciència demostrada, també et vaig dir que em feia mal i em fa mal la teva retirada per motius de salut, ja que tots dos tenim la mateixa edat, però em consola el saber (perquè et conec) que tu i jo mai deixarem de treballar d’una o altra forma per millorar la qualitat de vida de les persones sordcegues i ja em vaig retirar prometent aquest relat. Vaig baixar de l’estrada després d’abraçar-me amb la Juani i després em vaig abraçar amb tot el que es va creuar mentre les meves llàgrimes entelaven les ulleres i no em deixaven veure.
Quan va arribar l’hora de marxar a Atocha em va saber molt greu no poder acomiadar-me de tots i en especial dels que m’han ajudat tant, des d’aquí els dono les gràcies de cor.
Ah, oblidava comentar  que la JD t’ha nomenat President d’Honor, un reconeixement més que merescut.
Aquest relat et serà enviat per email i publicat a FB.
José Buscató DT d’ASOCIDE CATALUNYA i President de l’Associació de Sordcecs de Catalunya.
Barcelona, ​​29 abril 2013

Vaig arribar molt aviat a l’ONCE, en part pels nervis i en part per reconèixer l’entorn de la sala de juntes.

No van trigar a venir els responsables de l’acte, en primer lloc Manel Eiximeno (CRE) responsable de la organització de la jornada; també la secretària de protocol Silvia Rodriguez, i per descomptat, la nostra secretària i coordinadora Rosa Cantos.

A les 12h comença l’acte, parla en primer lloc el Sr Xavier Grau DT d’ONCE a Catalunya, després arriba el meu torn i recolzat per la meva GI Andrea faig la meva ponència amb bastants nervis, algun que un altre error, molt emocionat. Un cop finalitzada meva intervenció, torno al meu lloc, i tot seguit, una excel.lent intervenció de la gerent de FOAPS Esther Requena; després intervé Candelaria Hernádez (PESZ) que presenta un vídeo d’una classe de braille amb les germanes sordcegues Anna i Neus Vila de Bigues i Riells. A continuació, és el torn de Javier García, sordcec de 15 anys implantat i amb Síndrome d’Usher de tipus I, molt agradable la seva intervenció. Finalment i en representació del conseller José Luis Cleries que no ha pogunt venir, intervé Carmela Fortuny directora de l’ICASS amb una molt encertada explicació i amb un gran suport al nostre col·lectiu.

Un cop tancat l’acte, al hall es fa un aperitiu amb cava i es continua parlant i gaudint de la jornada, fins que a una hora prudencial ens retirem a casa, molt contents i feliços.

Moltes gràcies ONCE, FOAPS, ASOCIDE CATALUNYA, amb les vostres mans podem!

El passat diumenge 17 de juny es celebrava el dia de l’ONCE a Montserrat.  ASOCIDE CATALUNYA  va estar representada pel seu DT José Buscató.

Ens reunim todo el grup de cecs molt d’hora a la porta de la DT d’ONCE Barcelona.  Després d’una petita espera, per fi pugem a l’autocar que ens va portar des de Barcelona al cremallera de Montserrat. Durant el trajecte en autocar, ens van donar una molt bonica samarreta amb dibuix i frases del dia de l’ONCE 2012, i també instruccions, adhesiu i entrada al cremallera, tot molt controlat i organitzat.

Un cop arribem a Montserrat, ja tocava esmorzar, entrem en una zona delimitada per a socis d’ONCE i els seus acompanyants, i allà mengem un boníssim entrepà.

Després temps lliure fins les 11h, que tocava missa. Esperem passejant i quan entrem a la missa ja no hi havia lloc, així que ens acomodem com podem. Després de la missa, a les 12h, tocava sardanes i gegants.

Jo em vaig animar i vaig participar en una sardana, em vaig divertir molt!

Després temps lliure fins l’hora de dinar.  Per menjar vam haver de baixar moltes escales, hi havia molta gent i va haver d’esperar força estona. Però al final el servei i el menjar eren molt bons.

Després alguns parlaments, sortejos, ball i començar el camí invers per tornar a Barcelona on arribem ben entrada la tarda; cansat, però molt satisfet i agraït a ONCE i al meu voluntari Enrique.

Érem un grup molt nombrós, format per sordcecs, DT, Rosa com a coordinadora, acompanyants, GI. voluntaris, alumnes del curs, etc.

Vam quedar com sempre a la porta d’ONCE i vam anar a la parada de l’autobús, esperem una mica, sota un sol de justícia, i després envaïm l’autobús fins arribar al Poble Espanyol, on iniciem la visita per les diferents zones a imatge i semblança de les comunitats d’Espanya. Tot molt interessant i molt ben explicat i guiat pels alumnes novells.

Un cop finalitzada la visita, vam fer el camí invers per tornar a ONCE, on alguns es van quedar a dinar.

És molt important aquest tipus de sortides que uneixen les visites amb les pràctiques d’alumnes amb poca experiència.

Moltes gràcies a tots per tan bona sortida, en volem més!

Aquesta és la crònica d’una jornada excepcional!

Ens vam reunir a la porta de l’ONCE el dissabte 2 de juny i érem un grup molt nombrós de 41 persones, entre sordcecs. GI. nostra secretària i coordinadora Rosa, alumnes en pràctiques, voluntaris, etc.i ràpidament vam anar a la parada de l’autobús 157 que ens havia de portar al Camp Nou, després d’una llarga espera per fi va venir i l’envaïm totalment. Ja al Museu, ens van facilitar les 41 invitacions i per fi vam conèixer a la simpàtica Laura, la nostra guia per totes les instal · lacions. La Laura ens va anar portant per espais que no estan oberts al públic, però si per a nosaltres, recordo amb emoció la zona presidencial, La Llotja, vestuaris, sala de premsa, cabines de ràdio, túnel d’accés al camp amb la capella de la Mare de Déu de Montserrat, banquetes local i visitant, després vam pujar a les grades i la sorpresa final va ser poder fer fotos i tocar la Copa del Rei.

La veritat és que va ser un caos total de rialles i empentes i fotos i més fotos, va ser com la traca final.

El que subscriu encara li quedaven ganes per anar a comprar a la botiga del Barça i així ho vaig fer acompanyat per la meva GI Marta (gràcies per la paciència). A la botiga hi havia una gran quantitat de gent i no sabia què comprar; al final vaig optar per una gorra oficial de color blau, ja que no m’aclaria amb les samarretes.

Sortim fora i Marta va sentir que la cridaven i era la guia Laura del Camp Nou, que caiguda del cel ens va acompanyar de nou a la botiga a comprar, ara sí, la samarreta somiada, la de MESSI!

Sortim amb el tresor i ens acomiadem de Laura, donant-li les gràcies i la targeta de visita d’ASOCIDE CATALUNYA, perquè pugui llegir aquesta web i ja directes a un taxi que ens va portar a casa, on vaig arribar feliç com un nen!

Moltes gràcies a tots els que han fet possible aquesta jornada inoblidable!

Em queda ja només donar el meu enorme agraïment al Futbol Club Barcelona per totes les atencions rebudes, abans, ara i sempre: Visca Barça!